El 44% de les fonts d’Osona i el Lluçanès no són potables per excés de nitrats

El Grup de Defensa del Ter ha presentat els resultats del mostreig anual de les fonts d’Osona i el Lluçanès coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua, que se celebra aquest diumenge. L’estudi, elaborat amb la participació d’una àmplia xarxa de voluntaris que han recorregut 54 municipis, alerta d’un empitjorament de la qualitat de l’aigua subterrània.

Segons les dades d’aquest 2026, el 44% de les 172 fonts analitzades superen el límit de 50 mg/L de nitrats establert per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), fet que les fa no aptes per al consum humà. La xifra representa un increment respecte a l’any passat, quan el percentatge era del 40%.

Tot i això, l’informe també recull una dada positiva: només 9 fonts (un 5%) no han rajat, una situació que no es donava des del 2021 i que s’explica per la recuperació de les precipitacions després de diversos anys de sequera. És el cas d’Orís en què dues fonts que l’any passat no rajaven, la font dels Plàtans i la del Conill, han recuperat el cabal amb concentracions de nitrats de 15,3 mg/L i 2,6 mg/L, respectivament. També destaca la font de les Donzelles, que registra 12,7 mg/L, per sobre dels 6,2 mg/L de l’any passat, mentre que la font de la Baga millora lleugerament, passant de 3,7 mg/L a 2,6 mg/L. A Sant Pere, la font de la Riera i la de la Redorta tornen a rajar després d’un any sense cabal. La primera presenta una concentració de 60,4 mg/L de nitrats, superant el límit de potabilitat, mentre que la segona es manté en 4,8 mg/L. Altres punts del municipi mostren valors elevats, com la font de Riu d’Aura (95,7 mg/L) i la font de la Figuera (89,2 mg/L). Amb tot, aquesta millora en la disponibilitat d’aigua no s’ha traduït en una millor qualitat. De fet, la concentració mitjana de nitrats a les fonts contaminades ha augmentat, passant de 131,9 mg/L el 2021 a 144,6 mg/L enguany.

Pel que fa a Sant Vicenç, les fonts més contaminades són la del Viver, amb 97,6 mg/L de nitrats, i la de Nogueras, amb 59,3 mg/L. En canvi, la font del Bassalet presenta una millora significativa, passant de 100,7 mg/L l’any passat a 39,5 mg/L enguany. A Torelló, es registren alguns dels valors més elevats de la zona: la font del Puigroví arriba als 156,3 mg/L de nitrats, la font del Raig als 145,4 mg/L i la font dels Ocells als 102,8 mg/L, totes molt per sobre del llindar de potabilitat.

Entre les fonts més afectades destaca la font de la Gana, a Calldetenes, amb 508,7 mg/L de nitrats, més de deu vegades per sobre del límit de potabilitat. La segueixen la font de Gallisans (487,8 mg/L) i la font de Santa Cecília (410,7 mg/L), totes dues a Santa Cecília de Voltregà.

El Grup de Defensa del Ter atribueix aquest empitjorament a l’acumulació de nitrats al sòl durant els anys de sequera, provinents principalment dels purins de la ramaderia intensiva. Les pluges abundants dels darrers mesos haurien arrossegat aquests compostos cap als aqüífers, incrementant-ne la concentració en lloc de diluir-la.

De fet, en el 67% de les fonts analitzades tant el 2025 com el 2026 s’ha detectat un augment dels nitrats. L’entitat considera que això evidencia que els purins actuen més com un residu contaminant que no pas com un fertilitzant.

L’entitat ecologista denuncia la manca d’actuació de les administracions davant d’una problemàtica que fa dècades que arrossega el territori. Segons el grup, el creixement de la indústria porcina ha estat “desproporcionat” i ha convertit zones com Osona en espais amb una elevada pressió ambiental.

També alerten que aquest model productiu no assumeix els costos ambientals, socials i sanitaris que genera, i el qualifiquen de vulnerable davant crisis sanitàries o econòmiques.

El Voltreganès s’ha convertit en un dels exemples més clars d’aquesta situació. En pocs quilòmetres s’hi concentren fonts altament contaminades, una gran densitat de granges porcines i infraestructures com la planta de purins de les Masies de Voltregà, actualment tancada. A més, destaca un cas judicial obert per presumpta contaminació continuada per abocament de purins en camps agrícoles de la zona. El Grup de Defensa del Ter ha anunciat que s’hi personarà com a acusació popular, amb l’objectiu de depurar responsabilitats i establir un precedent.

Davant d’aquest escenari, l’entitat reclama mesures urgents per revertir la contaminació dels aqüífers. Entre les propostes hi ha la reducció de la cabana porcina en zones vulnerables, la reconversió del sector cap a models més sostenibles i un major control dels abocaments de purins.