El Cercle Català de Madrid, protagonista a l’últim programa del Rotllana Oberta
Albert Masquef i María José Quijano, membres de l’Entitat, van parlar del paper destacat de la sardana dins la cultura catalana

La cultura catalana manté una presència viva i arrelada a Madrid gràcies a l’activitat del Cercle Català de Madrid i, especialment, a la tradició sardanista que des de fa dècades omple de música i dansa el Parc del Retiro. Aquesta realitat ha estat la protagonista d’una nova edició de Rotllana Oberta, el programa de Ràdio Ona conduït per Gregori Cordero, que ja supera els 730 programes emesos.
En aquesta ocasió, els convidats van ser Albert Masquef i María José Quijano, membres destacats del Cercle Català de Madrid, que van repassar la història i l’actualitat d’una entitat que ha esdevingut un punt de trobada imprescindible per als catalans residents a la capital espanyola.
Durant l’entrevista, Masquef va recordar els seus primers anys a Madrid, quan es va traslladar a la ciutat per estudiar. Aquell viatge des de Catalunya, que aleshores podia allargar-se fins a set hores, contrasta amb les poc més de dues hores i mitja que avui necessita l’AVE. Malgrat els canvis en les comunicacions i la proximitat amb el territori d’origen, la missió del Cercle continua intacta: preservar i promoure la llengua, les tradicions i la cultura catalanes més enllà de les fronteres del país.
La sardana ha estat una de les expressions culturals més visibles d’aquesta tasca. Tot i que al llarg dels anys s’han celebrat ballades a espais emblemàtics com el Parque del Oeste o la Puerta del Sol —on fins i tot es van impartir classes de català durant la dècada dels cinquanta—, el Parc del Retiro s’ha consolidat com l’epicentre del sardanisme català a Madrid des de finals dels anys cinquanta.
Un moment especialment significatiu va arribar el 1964 amb la inauguració de la Font de la Sardana al parc del Retiro. L’obra, creada per l’escultor Josep Cañas, autor també del monument a la sardana de Montjuïc, s’ha convertit en un símbol de la presència catalana a la capital. Actualment, el Cercle Català hi organitza ballades el primer i el tercer diumenge de cada mes, una tradició que només s’interromp durant els períodes de temperatures més extremes.
També, es va posar de manifest la capacitat integradora de la cultura catalana. María José Quijano, madrilenya de naixement i monitora de sardanes, representa aquest vincle entre cultures. Amb la seva tasca de divulgació, Quijano treballa per apropar la realitat catalana a la ciutadania madrilenya, convençuda que la difusió cultural és el pas imprescindible per al reconeixement i l'afecte mutu
Més enllà de la sardana, el Cercle Català de Madrid desenvolupa una intensa activitat cultural. L’entitat compta amb el grup de teatre Santiago Rusiñol, una biblioteca amb prop de 12.000 volums i una colla castellera que ha contribuït a incorporar noves generacions a la vida associativa i a rejovenir el perfil dels seus socis.
Amb el lema «Siau qui sou», el Cercle Català de Madrid es prepara per a commemorar el seu 75è aniversari l’any vinent, una efemèride que arriba després de dècades de compromís amb la cultura catalana i amb el reconeixement tant de les institucions catalanes com de la societat madrilenya. Entre les distincions rebudes destaca el Premi al Mèrit Sardanista, concedit l’any 1998.
La conversa va concloure amb una invitació oberta a tots els catalans que visitin Madrid: acostar-se al Retiro i afegir-se a una rotllana que, més d’un segle després, continua mantenint viu el batec de Catalunya al centre de la capital espanyola. Podeu escoltar l’entrevista sencera en aquest enllaç:





