El pressupost de Torelló per al 2027 s'aprova amb el vot de qualitat de l'alcalde

Els comptes municipals ascendeixen a 23,6 milions d'euros i preveuen 4,13 milions en inversions.

El ple es va celebrar dilluns al vespre
El ple es va celebrar dilluns al vespreFoto: Ajuntament de Torelló.

L’Ajuntament de Torelló va celebrar dilluns al vespre un ple extraordinari monogràfic per debatre i aprovar les ordenances fiscals i el pressupost municipal per a l’exercici del 2027. La sessió, presidida per l’alcalde, Marçal Ortuño, va estar marcada per les discrepàncies entre el govern i els grups de l’oposició, especialment pel que fa a les prioritats d’inversió, la política fiscal i el model de gestió municipal. El pressupost aprovat ascendeix a 23.596.999,60 euros i contempla un pla d'inversions de 4,2 milions d'euros. Els comptes van tirar endavant en segona votació gràcies al vot de qualitat de l'alcalde, després que la primera votació acabés amb un empat a vuit vots a favor i vuit en contra. L’alcalde va justificar la convocatòria extraordinària “per la necessitat de complir els terminis legals d'exposició pública i garantir que tant les ordenances com el pressupost puguin entrar en vigor l'1 de gener de 2027”. El pressupost municipal del 2027 presenta una reducció del 20,69% respecte a l'exercici anterior, és a dir, uns 6,15 milions d'euros menys. L’equip de govern va atribuir aquesta disminució al fet que el pressupost del 2026 incorporava “inversions extraordinàries”.

Pel que fa a les principals partides, els comptes destinen 7,55 milions d'euros a personal, que representen aproximadament el 35% del pressupost i corresponen a una plantilla de 142 treballadors. Les despeses corrents se situen al voltant dels 9,86 milions d'euros, mentre que les inversions previstes sumen 4,13 milions, un 17,5% del total. Entre les actuacions destacades hi ha la reforma del Teatre Cirvianum, l'adequació de les façanes de Can Parrella, les millores climàtiques als centres educatius i la renovació de voreres i asfaltats. La reforma del teatre concentra una part important de l'esforç inversor, amb una previsió de 2,51 milions d'euros.

L’equip de govern també va posar en relleu les millores de les condicions de les llars d'infants, el reforç de la seguretat ciutadana i el suport al teixit associatiu, amb una partida d'1,14 milions d'euros destinada a les entitats.En la defensa dels comptes, l'equip de govern va situar les seves prioritats en tres grans eixos: garantir i millorar els serveis públics, contenir la pressió fiscal i continuar transformant els equipaments i els espais públics del municipi. També va destacar que “el nivell d'endeutament municipal es manté en el 6,37%”. Per la seva banda, la regidora d’Hisenda, Carmiña Pérez, va destacar que el pressupost “no és un document estàtic, és una eina viva que ha d’adaptar-se a les necessitats que vagin sorgint” i va recordar que “compleix els principis d’estabilitat pressupostària”.

Els tres grups de l'oposició van votar en contra del pressupost, tot i que per motius diferents. Junts va reclamar que es doni més prioritat al manteniment de l'espai públic, especialment a l'asfaltat, les voreres, el clavegueram i l'enllumenat, així com a la seguretat ciutadana. El grup també va criticar que continuïn pendents inversions compromeses des de fa anys, com les actuacions a la plaça del Doctor Fleming, l'avinguda Pirineus o el camp de futbol del Montserratí. El seu portaveu, Jordi Rosell, a més, va demanar “incrementar el suport econòmic a les entitats locals”.

Per la seva banda, el PSC va qüestionar la reducció pressupostària de 6,15 milions d'euros i en va demanar explicacions en relació amb el Pla Econòmic Financer. Els socialistes van criticar el pes de la reforma del Teatre Cirvianum dins el conjunt de les inversions, ja que consideren que condiciona la capacitat de tirar endavant altres projectes. També van assenyalar increments en partides d'estudis i aplicacions informàtiques, i van qüestionar la coherència d'algunes dades financeres. La seva portaveu, Roser Roma, va lamentar, a més, la manca de consens en l'elaboració dels comptes.

La CUP també va votar-hi en contra i va considerar que el pressupost no respon prou a les necessitats socials del municipi. Entre les seves crítiques hi ha la reducció de 57.000 euros en l'activitat cultural del teatre, la disminució de 100.000 euros en adquisició d'habitatge social i les retallades en educació inclusiva, promoció econòmica i transició energètica.

La formació també va expressar discrepàncies amb el model de seguretat del govern, que considera “massa centrat en els sistemes de control amb càmeres i drons i poc en les polítiques comunitàries”, va manifestar la regidora Noemí Pantoja. En canvi, va valorar positivament l'increment de recursos per a Joventut i les millores en les infraestructures escolars.

Ordenances fiscals

El ple també va aprovar les ordenances fiscals per al 2027, que mantenen la congelació general dels impostos i les taxes municipals per vuitè any consecutiu. L'excepció és la taxa de residus, que s'ha hagut d'adaptar a les exigències de la normativa europea. El govern va defensar que la política fiscal busca protegir l'economia de les famílies i les empreses sense incrementar la pressió tributària. Entre les mesures incorporades destaca una bonificació del 95% per a les obres en residències de gent gran, així com diverses modificacions tècniques i jurídiques en taxes relacionades amb el Teatre Cirvianum, els horts socials, la fibra òptica i la sala de telecomunicacions. La regidora d’Hisenda, Carmiña Pérez, va dir que les modificacions d’impostos i taxes “estan fetes amb criteris de rigor, realisme i equitat”.

Junts va votar-hi en contra perquè considera que cal anar més enllà de la congelació i aplicar reduccions de l'IBI i de l'impost sobre vehicles. També va reclamar que els bons resultats en reciclatge dels veïns tinguin un retorn econòmic directe mitjançant una reducció de la taxa de residus.El PSC també va rebutjar les ordenances i va reclamar una fiscalitat basada en l'equitat, la transparència i una millor gestió. Els socialistes van qüestionar la manca de consens entre els grups municipals i van vincular les seves crítiques a la gestió i a l'execució de les inversions. La CUP es va abstenir. La formació va denunciar la reducció de cinc a quatre anys de la bonificació de l'IBI per a les instal·lacions solars d'autoconsum i l'increment progressiu de les quotes del viver d'empreses. També va reclamar millores en la comunicació i la gestió de la taxa de residus, així com la creació d'un cens d'habitatges buits i de grans tenidors. Tot i això, va valorar positivament el recàrrec als multipropietaris.

La votació de les ordenances fiscals va acabar amb vuit vots favorables del govern, sis en contra de Junts i el PSC i dues abstencions de la CUP. Per tant, la proposta va quedar aprovada.