Elena Crespi ocuparà el lloc 31 a la llista de la CUP pel 18M
Crespi va ser regidora de la CUP a Torelló entre els anys 2015 i 2023.
La torellonenca Elena Crespi ocuparà el lloc número 31 a la llista de la CUP amb la qual concorrerà a les eleccions al Parlament de Catalunya que se celebraran el 12 de maig. Crespi va ser regidora de la CUP a Torelló entre els anys 2015 i 2023. Així ho va donar a conèixer dimarts l’assemblea territorial de la CUP de l'Alt Ter a Sant Quirze de Besora, on va presentar les candidates d’Osona i el Ripollès a les llistes de la CUP.
La presentació va comptar amb la presència de Montserrat Vinyets, actual diputada i número 2 a la llista de la demarcació de Girona. Vinyets va recordar que “en aquestes eleccions decidim entre continuar desplegant les polítiques que només planifiquen a favor d’uns pocs i que encareixen l’habitatge, desmantellen els serveis públics i ens precaritzen a la majoria; o les que plantegen un canvi radical de model: ecologista, que planifiqui el futur per a la majoria i per guanyar més drets”. Per la seva banda, Carla Dinarès, número 13 a la llista de la demarcació de Barcelona, va esbossar els principals eixos territorials de la campanya: “Hi ha molts fronts oberts que neixen de manera local arreu del territori, que necessiten vehicular-se, que necessiten una garantia d'altaveu i de lluita compartida dins les sales del Parlament”. Un d’aquests fronts “és el de la lluita per la qualitat de l’aire, ja que a Osona tenim uns nivells de contaminació de l'aire que marquen rècords a nivell europeu, amb uns indicadors de partícules en suspensió desorbitats. N'estem fins al nassos de respirar merda i la Generalitat n’és una de les institucions responsables”, va dir. Dinarès també va posar en valor la feina de la CUP al Parlament per la millora de l'R3 i per impulsar el canvi de model cap a una mobilitat sostenible, també amb l’impuls d’una proposta per establir una xarxa de bus nocturn a les principals poblacions de la Plana de Vic i amb connexió amb Barcelona, que es va aprovar però que cal que s'apliqui.
A més, va afegir que “estem tendint cap a un escenari on béns públics de necessitat bàsica estan passant a ser un privilegi. L'habitatge, l'aigua. Qui vol un país on només pugui tenir aigua qui se la pugui permetre mentre d'altres hi fan negoci? Nosaltres no. Tenim a una banda de la balança la gestió de la sequera i el cabal del Ter i a l'altra la gestió de l'agroindústria, amb pous il·legals que assequen aqüífers i amb normatives d'estalvi de consum d'aigua que es salten dia sí dia també i van canviant la producció als municipis on no els multen, i aquí ningú dels que manen diu res. Per això ells cada vegada han de ser menys i nosaltres cada vegada més”. Per últim, Dinarès va posar sobre la taula que totes i cadascuna d’aquestes qüestions “no són només problemàtiques en el context de crisi ecològica, sinó que tenen una derivada molt clara en la salut de les persones de la comarca, que ens veiem abocades a un aire irrespirable i una aigua que no es pot beure, al mateix temps que hi ha un abandonament en les inversions de la Generalitat en matèria de salut”.
