Els residus tèxtils, un nou repte per als ajuntaments catalans

Societat

Sant Vicenç alerta de l’augment de costos i la complexitat en la gestió del tèxtil usat.

L'alcalde Enric Mayo aquest dijous als estudis de Ràdio Ona.

La gestió dels residus tèxtils s’ha convertit en una nova problemàtica per als ajuntaments catalans, segons va exposar l'alcalde de Sant Vicenç, Enric Mayo, aquest dijous a l’Entrevista de Ràdio Ona. Aquesta qüestió també va ser debatuda en l’última reunió del Consell d'Alcaldes del Consell Comarcal d’Osona, on diversos municipis van posar sobre la taula les dificultats creixents per fer front a aquest tipus de residus.

Mayo va advertir que “cada vegada hi ha més residus tèxtils i els costos de tractament també són més elevats”, i va recordar que, per llei, els ajuntaments estan obligats a recollir un mínim del 25% dels residus tèxtils generats. Actualment, Sant Vicenç només n’està recollint un 17%.

A Sant Vicenç, la recollida de roba es fa a través de l'empresa social Tapís que compta amb dos contenidors al municipi. Tot i això, Mayo va reconèixer que “es recull molta més roba que abans, però gran part d’aquest material no és reutilitzable”, fet que genera un sobrecost per a l’empresa i per al mateix ajuntament. Segons dades municipals, el 75% de la roba recollida acaba llençada, la qual cosa incrementa la despesa de gestió.

L’alcalde va destacar que l’Ajuntament ha decidit mantenir el compromís amb Tapís, no només per la seva tasca ambiental, sinó també per la seva funció social d’inserció laboral. Així, el consistori ha assumit els costos corresponents a aquest any 2025, però adverteix que l'any 2026, quan caldrà complir amb el 25% que exigeix la normativa, la factura podria incrementar-se considerablement. “Si finalment hem de complir la llei i assumir tots els costos, això voldria dir una nova pujada de la taxa de residus”, va afirmar Mayo, tot i que també va puntualitzar que “de moment, hem deixat el tema en standby amb l'esperança que es pugui prendre una decisió conjunta a nivell comarcal”.

Des de la cooperativa Roba Amiga, que agrupa diverses entitats socials dedicades a la recollida de roba usada, admeten que la situació és crítica. Segons la cooperativa, la gestió del tèxtil “travessa una situació de col·lapse sense precedents”, agreujada per l’increment del volum de residus i la manca de sortides per al material que no es pot reutilitzar.

Notícies relacionades