Fontferri d’Orís, reconeguda per la recuperació de varietats locals al Gastronòmic Fòrum Barcelona 2025
La patata del bufet es consolida com un producte emblemàtic gràcies a la feina de productors locals.
_large.jpg?tr=h-500,fo-auto?tr=w-1200,q-85,f-auto)
L’empresa Fontferri d’Orís, productora i punt de venda de la patata del bufet, ha estat reconeguda per la Diputació de Barcelona per la recuperació de varietats locals en risc d’extinció, en el marc del Gastronòmic Fòrum Barcelona 2025.
La patata del bufet d’Orís, tradicional de la comarca d’Osona, i considerada originària de la Bretanya francesa, és una patata tardana de secà, recuperada com a producte de la terra, sobretot, gràcies al Mercat de la Patata del Bufet d’Orís. De mides desiguals força boterudes i amb ulls que cal retirar, és un producte d’elevada qualitat i fàcil de conservar si s'allunya de la llum, la humitat i el fred. La patata del bufet compta amb dues varietats. La blanca, amb una polpa de color blanc intens, s’adapta a les operacions de cocció curta, especialment el fregit. La vermella, en canvi, és idònia per a coccions llargues com el bullit o el guisat. Totes dues presenten una pell difícil de pelar.
En total, es van distingir 50 empreses de tot Catalunya que treballen per evitar la desaparició de 30 varietats locals. De la comarca d’Osona, també es va reconèixer Verdures Planes Bones (Sentfores) per la seva feina amb la ceba vigatana i la carbassa del ferro. Aquestes empreses formen part de la Xarxa de Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona, de la que són membres el Consell Comarcal d’Osona, gestionat a través de Creacció, sota la marca Fetasosona.
L’acte, celebrat la setmana passada, va ser conduït per la periodista Empar Moliner, premi Néstor Luján de periodisme gastronòmic 2024. La jornada es va iniciar amb la ponència ‘Desenterrant de l’oblit, llavors antigues’, a càrrec de Jordi Puig, doctor en Ciències Ambientals i coordinador de la consultora L’Espigall. Puig va explicar el paper clau de les llavors antigues, els obstacles que afronten en un context marcat per les patents de les grans empreses i les oportunitats que la seva recuperació ofereix a la restauració, l’administració local i la resiliència de l’agricultura.
Per la seva banda, el diputat Juan Antonio Pérez va destacar que “parlar de varietats locals no és només parlar d’agricultura o de gastronomía, sinó també de cultura, de biodiversitat, d’identitat i de futur”. També va afegir que el progrés també passa per innovar des del respecte a la memòria: “En aquest món tan digital, cal reivindicar els sabers mil·lenaris”.
L’acte va cloure amb una taula rodona ‘Varietats locals: experiències, reptes i futur’, amb la participació de Xènia Torras, del Banc de Llavors Esporus; Josep Maria Claret, del Celler Coll Baix del Bages; Josep Brunes, de Can Tabaquet del Vallès Oriental, i Marc Talavera, impulsor del col·lectiu Eixarcolant. El debat, moderat per Empar Moliner, va posar de manifest experiències, reptes i oportunitats entorn de la recuperació de varietats locals i la seva connexió amb la gastronomia.
