La Cambra considera el desdoblament de l’R3 fins a Vic com un dels projectes prioritaris per la Catalunya 2030

La corporació identifica una vintena de projectes claus a desenvolupar al conjunt del territori català en els àmbits del ferrocarril, la xarxa viària, els ports i els aeroports.

La Cambra de Comerç de Barcelona ha considerat una vintena de projectes prioritaris en l’horitzó 2030 que han de contribuir a mitigar el dèficit en infraestructures. La corporació defensa que el desdoblament de l’R3 fins a Vic és essencial per construir una Catalunya en xarxa i descentralitzada que contribueixi al progrés econòmic i social del conjunt de territoris. Un projecte que se suma a altres iniciatives relacionades amb el ferrocarril de passatgers com l’estació intermodal de La Sagrera i la construcció del tram central de la línia L9 del Metro, així com actuacions a la xarxa de transport de mercaderies com la construcció de terminals intermodals i el Corredor Mediterrani ferroviari en ample internacional. Pel que fa a la xarxa viària, l’estudi identifica com a prioritari l’increment de la connectivitat i la capacitat del Corredor Mediterrani amb la B-40 i el desdoblament d’alguns trams de l’N-II i l’N-340, i d’altres trams d’eixos clau, com la C-55 Abrera-Manresa, entre Manresa i Castellbell i el Vilar.

L’adequació de l’Aeroport de Barcelona per augmentar la connectivitat intercontinental encapçala les actuacions prioritàries en l’àmbit aeroportuari.

Aquesta selecció de projectes és fruit d’un extens estudi liderat per la Cambra, on també es quantifica la inversió necessària per reduir el dèficit en infraestructures. En concret, segons càlculs propis, Catalunya requereix una inversió acumulada de 50.900 milions d’euros per corregir el dèficit d’estoc en infraestructures fins al 2040. Una xifra que subratlla la necessitat d’incrementar la despesa bruta anual en infraestructures a Catalunya per convergir amb el 19% de l’estoc total estatal, seguint la pauta definida en el seu dia en la disposició addicional tercera de l’Estatut. De fet, l’informe també assenyala l’incompliment sistemàtic de l’Estat pel que fa a l’execució de les inversions pressupostades (a tall d’exemple, l’any 2021 l’execució a Catalunya per part d’Adif va ser només del 24%).

Els dèficits a la xarxa de ferrocarril i la falta de qualitat del servei consegüent es tradueixen en un pes més gran del vehicle privat, quelcom a corregir en un context d’emergència climàtica. Assegurar la segona fase del Pla de Rodalies (2020-2030) és vital per aturar aquesta tendència, quelcom que requereix la concertació entre l’Estat i la Generalitat. També són necessàries en l’horitzó 2030 actuacions ja en marxa o previstes per FGC i la construcció d’intercanviadors amb l’objectiu de crear una xarxa que permeti incrementar la quota del transport públic en la mobilitat metropolitana. La inversió total estimada per part de la Generalitat de Catalunya per fer possible aquesta xarxa en l’horitzó 2030 seria de 1.440 milions d’euros, mentre que la inversió destinada als intercanviadors i park&ride (per al pas del vehicle privat al transport públic), una acció que afecta diferents administracions, se situaria en 885 milions d’euros. A llarg termini, a més, cal començar a estudiar els nous projectes que s’hauran de començar a implementar cap al 2040, amb mires a l’objectiu de neutralitat climàtica per al 2050. En aquest horitzó la inversió estimada per l’Estat és de 5.600 M€ i 900 M€ per part de la Generalitat.