La capçalera del Ter passa de l'estat d'excepcionalitat al d'alerta
El canvi entrarà en vigor a partir de la setmana que ve.
El Govern de la Generalitat de Catalunya, a través de la Comissió Interdepartamental de Sequera (CIS), va acordar dimarts una sèrie de canvis en els escenaris de sequera en tres zones regides per l’indicador de pluviometria, concretament a la capçalera del Ter, del Llobregat i la zona del Llobregat mig. La capçalera del Ter passa de l’escenari d’excepcionalitat al d’alerta juntament amb el Llobregat mitjà i la del Llobregat de l’escenari d’alerta a prealerta. S’adopta aquesta mesura arran de la millora de la pluviometria registrada en aquesta zona en els darrers 4 mesos.
Aquest canvi d’escenari entrarà en vigor a partir de principis de la setmana vinent, quan es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la resolució del director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). D’aquesta manera, amb aquest canvi hi haurà 13 municipis (35.007 habitants) en situació de normalitat; 75 (800.555 habitants) en prealerta; 327 (més de 6,2 milions d’habitants) en alerta; 198 (398.981 habitants) en excepcionalitat; 17 (151.516 habitants) en emergència I.
Pel que fa a les zones definides en el Pla de Sequera (18), dues segueixen en normalitat (Banyoles i aqüífer de Tarragona); dues en prealerta (Consorci d’Aigües de Tarragona i capçalera del Llobregat); 6 en alerta (aqüífer del Baix Ter, capçalera del Ter, Llobregat mitja, embassaments del Ter, embassaments del Llobregat, embassaments del sistema Ter Llobregat); 6 en excepcionalitat (Anoia Gaià, aqüífers del Fluvià Muga i Carme Capellades, Empordà, Prades Llaberia i Serralada Transversal); 2 en emergència (Darnius Boadella i Riudecanyes, a més dels municipis de Vallirana, Vacarisses i Sant Feliu de Codines).
La resta d’àrees definides en el Pla de sequera es mantenen en la mateixa situació. Cal tenir en compte, no obstant, que amb l’arribada de l’estiu es produirà un descens general de les reserves als embassaments, degut a ser una època amb escasses pluges, amb una major evaporació causada per la calor i un increment dels consums (sobretot, per satisfer les dotacions per al reg agrícola, que enguany són més reduïdes a causa de l’estat de les reserves). Precisament, els embassaments del Ter Llobregat i la Muga tenen una tendència decreixent, mentre que la resta continuen amb nivells estables però amb una petita reducció de reserves.
La sequera hidrològica, per tant, no està superada i cal continuar fent un estalvi i un consum responsable. La Generalitat, a través de l’ACA i ATL, continua produint al màxim els recursos no convencionals com la dessalinització i la regeneració. Les dessalinitzadores catalanes continuen funcionant al màxim de la seva capacitat des de l’agost de 2022 i segueix l’aportació d’aigua regenerada al tram final del riu Llobregat per a incrementar la disponibilitat d’aigua en la regió de Barcelona. A més, les obres d’emergència en l’àmbit de l’Alt Empordà, consistent en la construcció de nous pous i l’aportació de l’aigua regenerada al riu la Muga, continuen el seu curs, juntament amb les actuacions destinades a incrementar l’aprofitament d’aigua del .
