La font de Nogueras de Sant Vicenç multiplica per cinc els seus valors de contaminació
Una tercera part de les fonts d'Osona no ragen i el 40% de les analitzades estan contaminades.
El Grup de Defensa del Ter (GDT) va presentar aquest dimarts a la tarda els resultats del mostreig anual de les fonts d’Osona i el Lluçanès 2025, unes dades que “segueixen sent molt preocupants”, afirmen. Una tercera part de les fonts no ragen, concretament un 34% de les fonts mostrejades. Pel que fa el 40% de les que s’han analitzat del total de 171 superen el llindar de contaminació fixat per l’OMS de 50mg/l de nitrat, fet que no les fa aptes per al consum humà. Pràcticament és el mateix percentatge que l’any passat, quan era del 41%. A més, de les 171 fonts mostrejades només 113 ragen. És el cas d’Orís que continua tenint dues fonts que no ragen que són la font dels Plàtans i la del Conill mentre que la font de les Donzelles i la Baga tenen 6’2 mg/l i 3’7 mg/l de nitrat i, per tant, “estan poc contaminades”. A Sant Vicenç destaca la font de Nogueras que aquest any “ha multiplicat per cinc els seus valors de contaminació” amb 98.9 mg/l, segons explica Ginesta Mary, del GDT.
La font del Bassalet té 100’7 mg/l i la del Viver 92,4mg/l. A Sant Pere, la font de la Riera i la Redorta no ragen mentre que la de la Figuera i Vidranesa que fins ara no ho feien, “aquest any sí”.
Pel que fa la font de Riu d’Aura presenta 31,4 mg/l de nitrats. A Torelló, els valors de les fonts analitzades “són similars als dels anys passats i segueixen molt contaminades”, diu Mary. La font de Puigroví “és la que ho està menys” amb 65,3 mg/l de nitrats, seguida per la font del Raig (176,5) i la dels Ocells (190,5).
Pel que fa a les tres fonts més contaminades d’Osona són la font de Gallisans de Santa Cecília de Voltregà que repeteix la primera posició amb 495,0 mg/L de nitrats, quasi 10 vegades el llindar de potabilitat. En segona posició hi ha la font de Santa Cecília de Voltregà amb 337,4 mg/L, seguida de la font Salada de Gurb amb 219,2 mg/L.
Des del GDT assenyalen que “fa anys que diem que l’única solució és la reducció de la descomunal cabana porcina industrial per adequar-la als recursos naturals d’Osona i Lluçanès”. A més, “aquest model econòmic, desmesuradament centrat en el porc, ha significat “una aposta pel treball precari, un augment de les desigualtats en els nostres barris, ha acabat pràcticament amb la pagesia, ha contribuït a la contaminació atmosfèrica local augmentant el canvi climàtic i ens ha deixat els aqüífers buits i contaminats”.
És per això que els ecologistes demanen a la Generalitat de Catalunya “un pla estratègic de reducció de la cabana porcina, per equilibrar-la amb les capacitats del territori i començar a reduir la contaminació per nitrats a l’aigua”. És en aquest sentit que consideren que “cal limitar també la capacitat dels escorxadors actuals, molt sobredimensionats a les necessitats de la comarca”. Tot plegat, “en el marc d’una estratègia de reconversió assenyada del sector porcí, que distingeixi entre indústria i pagesia, i ajudar aquesta última a viure dignament”. També reclamen “un pla de control i recuperació dels aqüífers contaminats per nitrats, finançat pel sector porcí”. Alhora “es fa indispensable un registre exhaustiu dels pous i captacions existents, per tal de tenir control i poder limitar el consum d’aigua de granges, grans consumidors i nous creixements urbanístics”.
Un total de seixanta persones voluntàries del Grup de Defensa del Ter (GDT) han recorregut el territori i han fet els mostrejos de les fonts d’Osona i el Lluçanès durant el mes de gener. Les mostres han estat analitzades al Laboratori Prat de Torelló.
