La majoria de les fonts de Sant Pere no ragen
La Font del Raig de Torelló és la tercera més contaminada d'Osona, segons l'anàlisi de les fonts del GDT.
Tres de les quatre fonts que hi ha a Sant Pere no ragen. Així es desprèn de l’anàlisi i mostreig de les fonts que cada any fa el Grup de Defensa del Ter. Aquesta és una tendència que també s’ha vist en el conjunt de la comarca d’Osona i al Lluçanès on un 52% han deixat de rajar, una dada que ha anat creixent progressivament els últims tres anys i que aquest any s’ha agreujat per la sequera. L’any passat un 42% de les fonts no rajaven i en fa dos, eren un 33%. La Font Vidranesa, la Riera i la Redortra de Sant Pere no ragen mentre que la de Riu d’Aaura té 32’9 mil·ligrams per litre de nitrats, "per sota del límit de potabilitat fixat per 50 mg/litre per l’OMS (Organització Mundial de la Salut)", sgons comenta Ginesta Mary, membre del Grup de Defensa del Ter.
Pel que fa a Torelló “totes les fonts ragen però estan per sobre del límit de potabilitat”. La Font del Puigroví té 64’5 mg/l de nitrats, la Font dels Ocells 158’9mg/l i la Font del Raig 192’4 mg/l convertint-se “en la tercera font més contaminada d’Osona, igual que l’any passat”.
Pel que a Sant Vicenç, la Font de Nogueras “ha baixat de contaminació i es troba als 18’3 mg/l” mentre que la resta la Font del Bassalet i la del Viver estan contaminades amb 110’6 mg/l i 94’6 mg/l respectivament. A Orís, la font de les Donzelles i la Font de la Baga “estan en bon estat” amb 19’7 mg/l i 2’6mg/l respectivament mentre que la font del Conill no raja.
En el conjunt d’Osona, de les 170 fonts mostrejades només 81 ragen i “són les que hem pogut mostrejar”. Un 41% d’aquestes estan contaminades, el mateix percentatge que l’any passat. La mitjana de nitrats d’aquestes fonts que ragen és de 58 mg/L de nitrats front dels 56,1 mg/L de l’any passat. Per tant, “seguim amb uns valors superiors al llindar de contaminació fixat per l’OMS”. Les fonts més contaminades, són la font de Gallisans de Santa Cecília de Voltregà que repeteix la primera posició amb 511,2 mg/L de nitrats, més de 10 vegades el llindar de contaminación i la font Salada de Gurb amb 215,4 mg/L que ocupa el top 3 juntament amb la Font del Raig de Torelló.
Per altra banda, des del Grup de Defensa del Ter denuncien que “la sequera està posant més que en evidència que bona part de l’aigua a Osona va a parar al sector porcí”.
En aquest sentit diuen que “la ramaderia intensiva del porcí ha contaminat bona part dels aqüífers de Catalunya” i que “Osona i el Lluçanès, s’han convertit en la zona 0 de contaminació per nitrats d’origen ramader”. El grup ecologista considera que “és un fet incontestable i reconegut per tothom; malgrat que cap administració hagi pogut o volgut solucionar-ho”. També consideren que “aquesta contaminació ha inutilitzat una gran quantitat de pous, i ha fet que molts municipis hagin hagut de buscar alternatives, altres fonts d’aigua”. A Osona, “això ha significat connectar-se al Ter, fer potabilitzadores i quilòmetres de canonades. Tot pagat amb diners públics”. Des del GDT lamenten que “al mateix temps, aquesta agroindústria del porc, sí que ha seguit fent servir els pous i aqüífers per abeurar porcs i netejar granges; o per fer funcionar escorxadors. Primer contaminen els aqüífers, i després se’n queden l’aigua. Un negoci rodó!”. Alhora denuncien que “l’aigua que no raja en moltes fonts i rieres, sí que està rajant en granges i totes aquestes grans corporacions. Evidentment que la sequera agreuja la situació, però també fa evident el robatori de l’aigua per part d’algunes empreses, sobretot de l’agroindústria del porc. Si les fonts i rieres no baixen, no és només per la sequera, també és perquè algú se l’emporta”.
És per a tot això que diuen que “si es vol abordar seriosament el problema de l’aigua a Catalunya cal repensar el model porcí català. Més encara en comarques com Osona i el Lluçanès, on el sector del porc està encara més sobredimensionat”. Per això, des del Grup de Defensa del Ter, veuen imprescindible: Redactar i implementar un Pla estratègic de reducció del número d’animals fins a un 50% el 2030, per tal d’assolir un llindar sostenible des del punt de vista climàtic, ambiental, social i de salut; limitar i reduir la capacitat dels escorxadors actuals, molt sobredimensionats a les possibilitats i necessitats de la comarca; Implementar una estratègia de reconversió del sector porcí industrial a Catalunya, que inclogui ajuts, suport i acompanyament a la pagesia familiar cap a sistemes productius ramaders agroecològics i sostenibles i, finalment, elaborar, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, un pla de control i recuperació dels aqüífers contaminats per nitrats, finançat pel sector porcí; així com un registre exhaustiu dels pous i captacions existents, per tal de tenir control en l’explotació d’aquests aqüífers.
