'Mongòlia, el país del cel blau', inaugura el 40è Festival BBVA de Cinema de Muntanya
El Teatre Cirvianum va acollir divendres una taula rodona integrada per Gerard Canals, Natalia Égüez i Enric Soler Raspall.
Aquest és un fragment del documental ‘Mongòlia, el país del cel blau’ que es va projectar només començar l’acte d’inauguració del 40è aniversari del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló aquest divendres al vespre. El públic assistent, que va omplir les butaques del Teatre Cirvianum, va ser testimoni d’un viatge en destinació a Ulan Bator, travessant el desert del Gobi, el cinquè més gran del món. Aquest territori busca un equilibri entre fer-se un lloc en el món globalitzat i alhora mantenir viva la seva cultura nòmada, lligada al respecte més profund pels espais naturals que l’envolten i l’arrelament a la terra. El canvi climàtic està impactant de ple en les seves vides, ja que els hiverns cada cop són més gèlids i els estius més secs. L’agricultura no pot sobreviure i els animals es moren de gana. El viatge es va fusionar amb la música tradicional mongola interpretada per l’ambientòleg vigatà Gerard Canals. Tot seguit es va iniciar una taula rodona que va comptar, a banda de Canals, amb les intervencions de la investigadora geoetnoarqueòloga canària Natalia Égüez, i el viatger i escriptor Enric Soler Raspall. La periodista Nati Adell, de Catalunya Ràdio, va ser l’encarregada de conduir l’acte. Gerard Canals va explicar l’origen i la tècnica “complicada” del cant khomeii.
A tota la zona del centre d’Àsia i el de Mongòlia “es considera el tipus de narrativa o lírica més elevat que hi ha”. Canals va dir que “l’utilitzen des dels xamans fins als pastors per comunicar-se amb els seus bestiars” i que “té una aplicació més transcendental o espiritual i una altra de més quotidiana”. La lletra del cant khomeii “gira sempre entorn de la natura i de temes èpics, de la relació amb els animals i els fenòmens meteorològics”. Tot i que és un cant minoritari “els joves l’estan recuperant”. “Fa uns anys quedava regalat a les zones rurals i a la gent gran però des que hi ha hagut aquest èxode més massiu de gent cap a la ciutat està patint aquesta revolarització i es vol preservar”. En aquest sentit Canals va afegir que “també han aparegut centres i escoles que difonen aquest tipus de cant”.
Per la seva banda, la geo-etnoarqueòloga Natalia Égüez, que treballa en la investigació de jaciments a Mongòlia, va explicar algunes de les troballes que ha fet en aquestes comunitats nòmades i el seu modus vivendi. Per exemple, que l’any 2018 van descobrir un jaciment “que equival des de l’inici de l’edat del bronze fins a l’època actual en ocupació humana continua” o que per detectar els jaciments “primer fem una prospecció aèria a través d’imatges de satèl·lit”. Égüez és l’autora de les 25 fotografies que es poden veure durant els dies que dura el Festival al foyer del Teatre Cirvianum i que porta per nom ‘Pastoralisme nòmada a Mongòlia: una mirada des de l’etno-arqueologia’. Ella mateixa va exposar que en aquesta mostra ha volgut reivindicar “el paper de les dones mongoles en aquestes comunitats, sovint invisibilitzades”.
La geo-etnoarqueòloga va explicar que les famílies “estan agrupades en petites comunitats i estan integrades per avis i tiets” i que viuen a prop “dels elements funeraris”. També va posar de manifest que “cada vegada més hi ha menys tradició nòmada, perquè els pares volen que els seus fills vagin a la capital i estudiïn una carrera”. En aquest sentit va afegir que “normalment les noies van a la universitat i el noi es queda i continua la tradició del pastoralisme”. Actualment “el govern els ha donat incentius i facilitats perquè tinguin accés als serveis” i per tal de garantir “aquest model tradicional de vida”.
Finalment, el viatger i escriptor Enric Soler Raspall va compartir la seva visió de Mongòlia després d’haver-hi viatjat dues vegades. També va manifestar que el seu objectiu és escriure un llibre d’aquest país. Soler va destacar, sobretot, “l’orgull que senten els seus habitants de ser mongols”.
Raspall va dir que “hi ha llocs tancats al turisme per evitar-ne la seva massificació”, però que “no és un país eminentment turístic sinó de segona volada”. Alhora va destacar l’hospitalitat dels seus habitants: “el poc que tenen t’ho donen tot”, va afirmar.
L’acte d’inauguració del 40è Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló va finalitzar amb el cant khomeii de Gerard Canals, una peça que va ser premiada al Festival Internacional Etnomusical de Sibèria.