Osona és una de les comarques amb millors resultats de la recollida selectiva

Té un índex del 68,98% i ocupa la tercera posició en el rànquing. 

Osona es troba dins les cinc comarques de Catalunya amb millors resultats de recollida selectiva que tenen implantats sistemes eficients com la recollida porta a porta o contenidors tancats amb identificació de l’usuari. La resta de comarques són la Conca de Barberà, el Berguedà, el Solsonès i la Terra Alta. El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, va presentar dimarts al matí a la seu del Consorci del Lluçanès els resultats del balanç de la gestió dels residus municipals corresponent a l’any 2022. Peraire va explicar que, “del total dels residus municipals, l’any passat es va recollir selectivament el 45,3%, concretament 1.740.360 tones, el que representa un 0,3% més que a l’exercici 2021, el que mostra una estabilització de l’índex de recollida selectiva”.

Aquesta estabilització fa visible que a les grans ciutats de Catalunya la recollida selectiva encara és baixa. En els 23 municipis de més de 50.000 habitants només ho ha fet 3,5 punts en els darrers 5 anys, i tenen un percentatge de recollida selectiva insuficient, el 37,9%. Pel Director de l’ARC “els sistemes actuals de recollida selectiva ja han arribat al màxim, i el que cal és avançar a sistemes eficients de recollida selectiva, aquesta serà una de les grans apostes de la nova llei catalana de residus que s’està ultimant”.

La comarca d’Osona ocuparia la tercera posició en el rànquing comarcal, amb un índex de recollida selectiva del 68,98% amb les dades de 2022. Se situa darrera de la Conca de Barberà, el Lluçanès, i per davant del Berguedà, Solsonès, Terra Alta, Moianès, Pallars Subirà, Priorat i Ribera d’Ebre. El municipi del conjunt d’aquesta comarca amb el millor rati de recollida selectiva és Prats de Lluçanès (83,51%), que a la vegada presenta una generació de residus municipals que amb 427 kg/hab/any se situa per sota de la mitjana del conjunt i per sota de la mitjana de Catalunya.

Aquest any hi ha una novetat en la comptabilització de les dades i és que no s’han inclòs les runes d’origen domèstic, seguint la normativa de la Unió Europea. Si s’haguessin inclòs, com s’ha fet tradicionalment, el rati de recollida selectiva s’hauria incrementat fins al 47,3%. Les runes, independentment del seu origen, passen a comptabilitzar-se exclusivament en el balanç de residus de la construcció i demolició.

De les 4 fraccions principals de recollida selectiva, l’orgànica, el vidre i els envasos han augmentat lleugerament respecte l’any anterior. La fracció amb més increment són els envasos (7,0%), seguida del vidre (5,3%). La fracció orgànica creix menys, amb un 1,4%. En canvi, el paper disminueix un 4,5%. Pel que fa a la generació de residus municipals, l’any 2022 s’han generat uns 3,8 milions de tones de residus municipals, un 1,2% menys que a l’any 2021 i la generació per càpita s’ha situat en 493 kg/ hab./ any.

Pel que fa a la fracció resta (residus barrejats), ha representat el 54,7% del total dels residus municipals generats, és a dir, 2.098.540 tones. El total de generació de residus ha estat 3.838.900 tones. Per tant, encara hi ha més de la meitat dels residus municipals que no se separen en origen a les llars i comerços. Una dada positiva és la davallada continua del destí final de residus a dipòsit controlat.  A 2022 s’han destinat a dipòsit controlat com a destí final el 30,6% dels residus municipals generats. L’any 2021 havia estat el 32,9%.

L’any 2035, d’acord amb les directives europees, només es podrà portar a dipòsit controlat com a tractament final, un màxim del 10% dels residus municipals generats. La quantitat de tones de residus destinats a dipòsits controlats l’any 2022 ha estat 1.175.000 tones.