Presenten la taula de recursos hidrícs del Consell Comarcal d'Osona
Treballa per garantir la quantitat i qualitat de l'aigua a la comarca.
Diverses entitats de la comarca d’Osona van presentar dijous al matí la taula de recursos hídrics que té com a objectius principals millorar la quantitat i la qualitat d’aigua al territori, l’eficiència en la seva gestió i, en definitiva, que la comarca sigui més resilient davant la sequera i el nou entorn climàtic que impacte de ple en un recurs bàsic com és l’aigua. La presentació es va fer a l'ETAP d'Osona Nord, a Conanglell.
La consellera delegada de l’Aigua del Consell Comarcal d’Osona i primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sant Pere, Griselda Castells, va explicar que a banda de la sequera “hi ha molts altres factors que són clau per garantir un recurs que ens pensàvem que era infinit i que ara ens adonem que no és així”.
Formen part de la taula el Consell Comarcal d’Osona, Aigües d’Osona, Depuradores d’Osona, Consell Comarcal del Ripollès, Consorci del Ter, Ajuntament de Vic, Ajuntament de Manlleu, Universitat de Vic – Centre Beta – Centre de rius Mediterranis, Aigües de Vic, però també s’ha convidat a formar-ne part en un àmbit més general l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Castells va ressaltar que “aquesta taula no sorgeix de l’actual situació de sequera” i que “cal posar-la en valor i donar-la a conèixer”.
Osona beu de l’aigua del riu Ter i dels aqüífers de la comarca. La reserva a Osona no són els pantans, la reserva a Osona és la neu del Pirineu i a capçalera del riu Ter, i les nevades tampoc han sigut intenses els darrers anys. Els nivells del riu Ter estan a mínims històrics i es preveu que vagin minvant si no hi ha episodis de pluja o nevades. Al Lluçanès l’abastament depèn dels Pous de Vilaseca i dels recursos de cada municipi.
Per la seva banda, Anna Costa, coordinadora del Cicle de l’Aigua al Consell Comarcal va dir que “s’està actuant en el riu Ter que abasteix d’aigua bona part de la comarca d’Osona” i que “a conseqüència de la sequera tenim un riu amb menys cabal” així com també “en els aqüífers i pous”.
Algunes de les actuacions que es faran a curt termini i durant aquest estiu hi ha que l’aigua regenerada de la depuradora de Vic es pugui aprofitar per a usos no potables com el reg d’obres públiques, les xarxes contra incendis o la neteja de carrers. També es farà una actuació a la presa de Malars per millorar el sistema de comportes o recuperar el cabal que la depuradora de Vic aboca al Gurri i que va a parar al Ter.
A més, es van anunciar dos convenis entre Aigües Vic i Aigües d’Osona i la Universitat de Vic – Centre Beta de transferència de coneixements. Lídia Paredes, investigadora de la UVic, va dir que “cal anticipar-se als problemes que puguin sorgir i assegurar la qualitat i disponibilitat de l’aigua”.
Guillem Tresserra, gerent d’Aigües Vic, va assenyalar que altres propostes que tenen sobre la taula són “la digitalització del riu Ter per tenir uns controls més exhaustius dels nivells d’aigua”.
Finalment, la consellera del Cicle de Residus, responsable de l’àrea de Medi Ambient del consell i regidora de l’Ajuntament de Vic, Ester Coma, va assegurar que "els reptes que vindran són enormes”.
Des del Consell Comarcal es treballa de manera transversal per minimitzar costos i es va destacar la instal·lació de plaques fotovoltaiques o l’impuls del biogàs “per donar un valor afegit als fangs que surten de les depuradores o plantes de potabilització".
